Herensuge
La serp de set caps
Hi havia una vegada un geni, de nom Herensuge, que s’apareixia en forma de serp —en basc, suge vol dir ‘colobra’— o drac gegantí de set caps i que durant els mesos d’estiu vivia a l’avenc d’Aralar. Quan li creixia el setè cap, s’encenia tot ell en grans flamarades i, fent un terrabastall esfereïdor, solcava els aires com una centella fins a Itxasgorrieta, la «regió dels mars rojos» de ponent, on s’enfonsava a les profunditats de la terra.

Quan tenia gana, el temible drac baixava als pobles i causava una gran mortaldat entre els vilatans.

Durant segles, l’amenaça d’Herensuge, el drac colobra, va atreure nombrosos herois anònims que apel•laven a les forces màgiques per derrotar-lo —cosa que només es podia fer tallant-li els set caps— i, d’aquesta manera, alliberar les seves víctimes. D’aleshores ençà, entre els faigs centenaris d’Aralar ressonen encara els ecos d’una multitud de rondalles i relats fabulosos.

Narrada en diferents versions, la història d’Herensuge és, sens dubte, una de les llegendes més boniques de la mitologia basca.

A l’edat mitjana, la figura del monstre es va cristianitzar i començà a associar-se amb el diable. Finalment, mitologia basca i religió cristiana es confongueren, al segle VIII, en la llegenda de Don Teodosio de Goñi.

Diuen que mentre feia el camí de tornada a casa, després de lluitar contra els àrabs, aquest cavaller, senyor de la comarca de Goñi, es va trobar el diable disfressat d’ermità. El maligne li digué que, durant la seva absència, la seva dona li havia estat infidel. Encegat per la ira, Don Teodosio va córrer cap a casa a brida abatuda i, per error, va matar els seus pares, que dormien al llit conjugal del fill absent. Turmentat pel terrible pecat comès i decidit a expiar-lo, el cavaller es va retirar a Aralar a fer penitència, lligat amb pesades cadenes.

Vet aquí que, un dia, el diable se li va aparèixer en forma de drac. Veient-se perdut, el cavaller va implorar l’ajut de l’arcàngel sant Miquel, que el va alliberar de les cadenes de penitent i el va ajudar a vèncer el monstre. En agraïment pel socors rebut, Don Teodosio va fer construir una ermita que fou consagrada a l’arcàngel. I així ha perviscut fins avui, a tot Navarra, el culte a sant Miquel, el missatger diví que va sotmetre el drac o príncep de les tenebres.

Derrotat per sempre, Herensuge dorm des de fa segles sota el traçat del Plazaola. A mig camí entre Pamplona i Sant Sebastià, el seu cos reposa entre dues valls immenses: Aralar a l’oest i Ultzama a l’est.

Azeari Sumakilla 

Diu la llegenda, que a la torre de vigilància d'Areso hi vivia el bandit més conegut de la comarca, l'Azeari Sumakilla. El seu veritable nom era Don Pedro Martínez de Oyanederra, un gran noble casat amb Doña Elvira.

Abans de morir, la seva dona li explicà un secret: un dels tres fills que tenien era fruit d'una relació extramatrimonial. Don Pedro, furiós, cridà els tres fills i demanà a Doña Elvira que li assenyalés el fill il•legítim. Davant del silenci de la dona, Don Pedro lligà els tres fills al llit de la mare moribunda i els cremà.

Oyanederra va fugir torturat, sense rumb fix, amb el seu cavall. Quan el van atrapar se’l van endur pres i el condemnaren a mort davant de l'il•lustre personatge García Almorabid. Aquest va recordar els moments de la infantesa viscuts amb Oyanederra i el perdonà, sota la condició que marxés ben lluny. Així, desapareix Don Pedro i apareix Azeari Sumakilla, que pren la torre d'Areso amb un grup de bandits.

Aquest bandit, temut per tots, va descobrir en una caixa que va regalar a Elvira que el seu amic íntim Don García fou l'amant de la seva dona. 

Don García Almorabid demana ajuda al bandit Sumakilla, en la guerra de 1276. Azeari torna a les muntanyes i es troba amb García Almorabid, que cau en mans del bandit a la serra d'Andia. García Almorabid mor a cops de pedra, càstig de l'adulteri.