Records de bruixeria 
Als pobles d’Intza, Uztegi i Gaintza abunden les llegendes protagonitzades per bruixes i làmies i referides a fets, personatges, llogarrets i termes que van tenir molt a veure amb el fenomen de la bruixeria.

Molts d’aquests fets van sortir a la llum pública arran del procés incoat el 1595 pels tribunals de la Cort i el Consell de Navarra, a instàncies de l’alcalde perpetu de la vall, Fermín de Lodosa, i el seu fill, el qual aspirava a succeir-lo en el càrrec. El procés en qüestió va esquitxar nombrosos habitants de la vall i dels pobles veïns i en va portar molts a les presons de Pamplona, que veieren morir diversos acusats fins i tot abans d’arribar al judici.

Al final, van ser encausats 17 veïns de la vall d’Araitz. Vuit dones van acabar els seus dies a la presó, i nou persones més foren jutjades i condemnades a penes d’assots i desterrament. L’única supervivent fou una dona que va ser absolta.

L'estraperlo
Durant els anys de necessitat i fam de la postguerra, el Plazaola es convertí en un mitjà de transport molt segur per als qui es dedicaven a l’estraperlo. Els aliments bàsics —pa, patates, fesols, etc.— arribaven als pobles gràcies al tren, utilitzat a diari per moltes dones que anaven a comprar menjar per cobrir les necessitats de les seves famílies.

La solidaritat entre els empleats de les estacions permeté evitar en nombroses ocasions que la Guàrdia Civil requisés les provisions dels viatgers. Quan els caps d’estació veien algun inspector d’Hisenda o de la Guàrdia Civil, avisaven de seguida les estacions perquè els passatgers tinguessin temps d’amagar les bosses o de desfer-se’n.

Entre les anècdotes que s’expliquen podem destacar, a tall d’exemple, el neguit que va passar una dona en assabentar-se que la Guàrdia Civil era a l’estació. Presa del pànic, la pobra dona es va voler desfer tan de pressa dels paquets que, sense voler, va tirar un nen embolcallat en una manta. Per sort, la lentitud a la qual circulava el comboi va evitar que la criatura es fes mal! En una altra ocasió, els viatgers van llançar tot el que duien en arribar a Lasarte... amb tan mala fortuna que el botí va aterrar al pati de la caserna de la Guàrdia Civil!

El rei Alfons XII, aficionat a les aigües curatives de Betelu 
Durant els cent anys que va estar en funcionament, l’antic balneari de Betelu fou el lloc ideal de descans i recuperació per a un bon nombre de persones que hi anaven a prendre les aigües termals de l’indret, atretes per les seves excel•lents qualitats terapèutiques i per la bellesa natural de l’entorn.
El balneari tenia, en total, 300 habitacions, de les quals els propietaris en solien reservar una —la millor, com és natural— per a la visita que cada estiu hi feia el rei Alfons XII. Quan arribava la comitiva reial, el poble sencer es vestia de gala i donava la benvinguda al monarca amb flors i música.

Pioners de l'esquí
El 4 de gener del 1914, quinze dies abans de la inauguració oficial de la línia fèrria que havia d’unir Sant Sebastià amb Pamplona (el Plazaola), uns quants membres de l’Ski Club Tolosano van fer servir una unitat especial del tren per arribar fins a Leitza i practicar l’esquí. Era el primer viatge no oficial del Plazaola que permetia als esportistes accedir a la neu amb comoditat i rapidesa.

Les cròniques reflecteixen l’estupor i el divertiment dels habitants de Leitza en veure com besaven el terra aquells esquiadors pioners, membres del San Sebastián Recreation Club i de l’Ski Club Tolosano. La població de la zona va rebre amb curiositat els esportistes, guarnits amb equips encara ben rudimentaris. El Plazaola afermava amb aquest trajecte el desenvolupament de l’esquí, disciplina esportiva que s’havia iniciat a principis de segle a Tolosa per iniciativa dels industrials noruecs de l’empresa O. Mustad y Cía. El 1909 es fundaria l’Ski Club Tolosano, el més antic del país.

La perícia i l’afany esportiu d’aquests precursors van trobar en el tren un aliat de primera per fer realitat el somni d’acostar-se fins a les zones de neu i practicar l’esquí.