A grans trets, es poden diferenciar dos tipus fonamentals d’esport popular basc: d’una banda, el que practica l’home per mesurar les seves forces, i, de l’altra, el que posa a prova les bèsties (sobretot, bous i marrans). Llevat del joc de pilota, tots comparteixen un origen comú, ja que, a diferència dels esports moderns, els herri-kirolak provenen dels treballs de la terra i el mar. L’esport basc representa les feines de la muntanya (aprovisionament de llenya), les de la plana (tasques agrícoles i ramaderes) i el treball de les pedreres (construcció d’edificis de pedra i l’arrossegament dels blocs amb l’ajut de bous) i el mar, i, per tant, se serveix de les eines i els arts que els són propis.

Allò que en el passat fou un quefer de la vida quotidiana es converteix avui en motiu de joc, festa i diversió.

La geografia abrupta de la zona ha estat fonamental a l’hora de modelar la personalitat dels esports locals. El seu relleu muntanyós ha exigit sempre un gran esforç en el treball diari i, per consegüent, ha produït treballadors amb una capacitat i una energia fora de sèrie, disposats en tot moment a exhibir la seva força excepcional.

Fins que ha assolit el grau de professionalització actual, les apostes i els desafiaments han estat els dos factors clau per mantenir vigent i més puixant que mai l’esport basc. Unes i altres solien sorgir en l’entorn laboral, especialment quan es realitzava l’auzolan o treball comunal.

L’objectiu dels esportistes, que es trobaven a les places, consistia a imposar-se als contrincants i satisfer les expectatives dels seus seguidors; alhora, defensaven la seva casa, barri, poble o regió.

Tanmateix, gairebé res del que acabem de dir no es pot aplicar a l’esport basc més estès de tots, ja que la pilota basca és un joc pròpiament dit, no té res a veure amb els treballs tradicionals i requereix molta menys força física que altres modalitats. Sembla ser que el nostre joc de pilota és una variant d’un antic joc, anomenat jeu de paume, que en temps passats es practicava a tot Europa. El rebot que es juga en la pilota basca, com en el tennis, encara conserva certes similituds amb aquell joc ja desaparegut, que també comptava els punts per jocs (quinze, trenta, quaranta i joc). Sigui com vulgui, Euskal Herria ha adaptat el joc de pilota de maneres molt diverses i, a més de fer-lo seu, l’ha exportat arreu.

Els pobles actualment integrats dins el Consorci Turístic Plazaola han estat territori de desafiaments i apostes constants, bressol d’«atletes» de primera fila i planter d’aficionats anònims i seguidors apassionats.


Si desitgeu ampliar informació sobre aquestes modalitats, a l’Estació del Plazaola de Lekunberri trobareu una exposició sobre l’esport rural i una projecció en DVD, titulada Gure Herria, gure Kirola, que ofereix una interessant aproximació al tema.