El basc o èuscar (euskara en la denominació normalitzada per l’Acadèmia de la Llengua Basca) és la llengua pròpia i l’element d’identitat fonamental dels nostres pobles i valls, i ha estat utilitzat de generació en generació per recollir i transmetre oralment els fets, les vivències i la història menor dels qui hi habiten.

Avui dia, a la nostra comarca hi conviuen dues llengües: d’una banda, el castellà, que s’ha apropiat de les principals funcions socials i que coneix pràcticament el 100% de la població; i, de l’altra, el basc, llengua minoritzada i relegada a funcions amb un pes social inferior, però parlada tanmateix pel 70-80% dels habitants. La dispersió de les viles més petites, característica de la zona, ha comportat una gran varietat lingüística, amb una riquesa extraordinària de dialectes i parles.

D’uns anys ençà s’està fent un esforç important per la normalització de la llengua basca, que en alguns pobles encara es troba en situació de retrocés. En són bona mostra l’increment del nombre de matriculacions en centres educatius que apliquen models d’ensenyament en basc, l’aparició de noves revistes i ràdios en aquesta llengua, els serveis municipals, la creació literària i la producció cultural... Tot plegat demostra clarament que el basc continua essent una llengua viva.

El repte que afrontem ara és fer que la llengua que ens ha servit per rebre i transmetre els bertsos, contes, llegendes i vivències de la nostra tradició serveixi també, en el futur, per a qualsevol altra tasca o quefer. Per aconseguir-ho, a banda de l’esforç decidit dels veïns i veïnes ens seran de gran ajut, i motiu d’agraïment sincer, la sensibilitat i el respecte dels visitants.